La poesia del s.XVI

La poesia del s.XVI

L'habilitació, la metàfora i la metonímia

L'habilitació, la metàfora i la metonímia

L'habilitació: És un procés que atribueix característiques noves a la paraula.

La metàfora: És un recurs pel qual una paraula pren el significat de una altra paraula prquè hi té algun element en comú.

La metonímia: Designa una paraula amb el nom de una altra amb la qual  manté una relació de proximitat.

Els diacrítics

Els diacrítics

Llista de diacrítics:

bé - be                                  

déu - deu                             

és - es                                   

mà - ma                                

més - mes                            

món - mon                          

pèl - pel                                

què - que

sé - se

sí - si

són - son

té - te

ùs - us

vós - vos

Definició:

Serveixen per dintingir paraules de la mateixa familia o que s'escriuen igual i es pronuncien igual i serveix per distingir la paraula mitjançant el accent.

Per què s'han tret tants diacrítics:

1. Facilita la lectura i la pronunciació
2. No determina ni la riquesa ni la genuïtat del català
3. Afavoreix l'aprenentatge de l'ortografia
4. L'ortografia és arbitrària
5. La quantitat de diacrítics s'havia multiplicat
6. L'alternança entre un mot lèxic i un mot àton
7. L'anbigüitat dels mots no es resol fora del context
8. Contextos fora de discurs

Joan Lluís vives

Joan Lluís vives

1. Professor i preceptor que viatjà per part de Europa.

2. Normalment escrivia en llatí.

3.  Tractà  la pedagogia , la psicologia  i la crítica social.

4. Te algunes obres representatives.

Joan Boscà

Joan Boscà 

1. Introductor del renaixement a la península ibèrica.

2. Normalment escrivia en castellà.

3. Tenia una nova manera de fer poesia.

4. Tenia algunes obres representatives.

Característiques del Renaixement

Característiques del Renaixement

1. Es van desenvolupar en els segles XV I XVI.

2. Interès per l'ésser humà i per la natura.

3. Fascinació per l'antiguitat clàssica. 

4. La reivindicació de l'ésser humà com a únic individu.

5. La confiança en la cacitat de l'home per conèixer i transformar l'entorn.

El determinant

El determinant:

Tipus de determinants:

Article: Acompanya al nom quan ens referim a una persona o a una cosa concreta.Ex: El cambrer.

Els demostratius: Indiquen un nom concret i especifiquen la proximitat o llunyania. Ex: aquest

Els possesius: Determinen pertinença. Ex: meu

Els numerals: Determinen una quantitat precisa,un ordre,una fracció o multiplicació. Ex: mig

Els quantitatius: Expresen de manera aproximada la quantitat. Ex: poc

Els indefinits: Expresen una quantitat molt imprecisa. Ex: tal

L'adjectiu

L'adjectiu:

L'adjectiu: expressa les característiques del nom que acompanya i n'aporta informació complementària.

L'adjectiu de doble terminació: És el que el gènere i el nombre concoda amb el nom que acompanya.Exemple:(petit/petita)

L'adjectiu d'una sola terminació: Són els adjectius que no tenen flexió de gènere. Exemple:(alegre)

Corrents Artístics segles XV al XVIII

Corrents Artístics segles XV al XVIII

     RENAIXAMENT ( XV al XVI )

• Itàlia,bressol del renaixement.
• Domini del positivisme.
• L' Antiguitat clàssica com a referent conceptual i estètic.

     BARROC ( XVII )

• Vinculació amb la monarquia absolutista.
• Domini del sentiment de decepció i pessimisme
• Ornamentació i jocs de paraules per concentrar sentiments i emocions.

     IL·LUSTRACIÓ ( XVIII)

• Resposta ideològica al Barroc.
• La raó, la llum que il·lumina el progrés de la humanitat.
• Harmonia grecollatina i ús educatiu de l'art.

Context històric i cultural segles XVI al XVIII

ESDEVENIMENTS MÉS IMPORTANTS QUE VAN PASSAR A EUROPA

AL LLARG DELS SEGLES XVI AL XVIII

1. El DESCOBRIMENT D'AMERICA.
2. REVOLUCIÓ FRANCESA.
3. Neix i es consolida una nova classe social la BURGESIA.
4. L'ÉSSER HUMÀ es converteix en la mesura de totes les coses i en el objecte d'estudi.
5. La CONTRAREFORMA
6. La INVENCIÓ DE LA IMPREMTA al segle XV.
7. REVALORITZACIÓ DE L'ARTISTA O CREADOR que evoluciona cap a un nou estatus social.
8. Es crea L'OPERA.

L'accentuació

L´accentuació

Paraules Agudes: 1- S'accentuen quan acaben en VOCAL( a,e,i,o,u).

                                          2- S'accentuen quan acaben en VOCAL + S(as,es,is,os,us).

                                   3- S'accentuen quan acaben en EN,IN.

Paraules Planes: 1- S'accentuen quan NO acaben en cap de les terminaciones anteriors.

Paraules Esdrúixoles: 1- S'accentuen SEMPRE